
















Vestuari i Maquillatge: Ana Palma
Fotografía i edició: Noèlia Tardiu
Les gorgones eren tres monstres femenins que tenien serps enlloc de cabells, dents de porc senglar, mans de bronze i ales d’or. Tothom qui les mirava als ulls es convertia en pedra. Dues d’elles eren immortals, però la tercera, Medusa, era mortal. En realitat Medusa havia estat temps enrere una dóna molt bella. Era la gran enemiga de la deessa Atena, i va ser aquesta qui la va convertir en una gorgona. Quan Atena va saber la feina que havia de fer Perseu, es va oferir a ajudar-lo. Li va regalar un escut tan ben polit que reflectia les imatges com si fos un mirall; així, mirant a Medusa a través del reflex, Perseu no es convertiria en pedra. El déu Hermes també li va regalar una falç molt afilada perquè pogués tallar el cap de la gorgona. Però Perseu necessitava algunes coses més, que guardaven les nàiades de la llacuna Estígia: unes sandàlies amb ales per poder volar, un sarró màgic per guardar el cap de Medusa i el casc del déu Hades que feia invisible a qui el portava. Com que no sabia on estava la llacuna Estígia ho va haver de demanar a las tres gralles, que eren tres velles germanes que només tenien un ull i una dent per a les tres, i per poder veure i menjar se’ls anaven passant de l’una a l’altra. Perseu els va prendre el seu únic ull i la seva única dent, i només els hi va tornar quan les gralles van explicar-li el camí secret per arribar a la llacuna Estígia. Allà Perseu va aconseguir que les nàiades li prestessin les coses que necessitava, i ben equipat se’n va anar a trobar a les tres gorgones. Quan Perseu va arribar, les gorgones dormien. Al seu voltant hi havia multitud d’estàtues, que eren herois que havien intentat enfrontar-se a les gorgones, però que s’havien convertit en pedra per la mirada terrible dels monstres.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada