dimarts, 5 de gener del 2010

Destrucció

La Natura Plora


A vegades concientment però sovint inconcientment agredim el nostre entorn: deixalles, burilles, camins, esxurcions motoritzades, recerca feroç de bolets.... sense papar-nos a pensar en la magnitud dels nostres fets.
Sobint penso que som minusculs enfront l'entorn on vivim; que l'humà és perfecte? Jo no ho crec; tot té un cicle vital al que sobint nosaltres i fem més mal que ve; som els patosos. Dels meus conflictes mentals i les passejades de solitud per enmig del que es concideraria el no res neixen aquestes imatges.
Sortint de Santa Coloma direcció Rocafort de Queralt, agost del 2009, era a Puigcerdà mentres un bocí dels boscos en he crescut es consumia per les flames. Al tornar i corre a visitar-ho em va vindre al cap la imatge d'un personatge tèndre alhora que frestec, quelcom pur convertit en pena i melanconía; en el fons tant sols era la meva interpretació de la trsitesa, de la que emetía la terra i sentía jo.







Recreació fotogràfica a la Serra, entre Vallverd i Vallespinosa, cremat per un incendi forestal ocasionat per la burilla d'una  cigarreta tirada des de la carretera.

Maquillatge i indumentària: Anna Palma

Model: Marina Morante

Fotografía i Edició: Noèlia Tardiu

































3 comentaris:

Ana Palma ha dit...

Hem trigat en veureles pero ha valgut la pena, lo bueno se hace esperar jeje y la Marina surt guapissima amb akets ojazos que te.
Hi ha fotos amb un aire moooolt siniestro, sembla la novia de la muerte que l'hagin deixat plantada al altar xD y la dels ulls es increible.
Ja saps que cuan vulguis repetim que m'encanta com han quedat!
Ah y diu me germana que es presta de model, pero que la posem de guapa que sempre la maquillo de monstre xD

antony & the jonhsons ha dit...

buniques marques d'aigua...infantils com la nue que dús dins.

segueix jugant, xk sempre tesadonat molt be. :) malegra veure k segueixes disparan (els mocs verds eren una alternativa..pero..ja saps, ami magrada mes veuret altre cop per aki)

Jaume Sendra ha dit...

Esta molt ven trobat i l'impacte psicològic és brutal.
Algún grup de música (rock gòtic) en treurien suc per fer-ne una portada d'un treball.
Molta sort i salut.