Després de transcorrer tardes, dies i fins hi tot mesos en un espai estrany per mi he obert els ulls per a descobrir quelcom que s'allunya dels carrers esfaltats amb rejoles grises, dels parcs amb obres contemporanies que ningú aconsegueix entendre, de les escales mecaniques que comuniquen bocins de ciutat...
Són espais d'obrers, és on cada matí pares de familia busquen un sou per a mantenir els seus fills.
I són espais oblidats, espais que ens mostren l'importancia que van arribar a adquirir en el seu moment i alhora la decadència que han viscut fins els nostres dies.
El Rec per a mi és diferent, és un racó de tranquilitat i serenor enmig del padaç que ocupa igualada, entre la plana grogossa del secà i la protecció de les muntanyes de montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada