Vallespinosa, un suspir en el temps

Recordo quan dia rere dia, pels teus carrers era impossible sortir de les quatre cares que ens creuavem sempre;

recordo quan encara era un moc i em passejava lliurament per tot l'entorn sense preocupar-me del que pasava o deixava de pasar;

Recordo com el dia de Nadal passabem per totes les cases tal i com si tots ells fossin els nostres avis;

Recordo els valls de festa major on mai tocava de peus a terra;

Recordo sortir a passejar amb els gossos sense lligams, sense cadenes

Recordo els vespres d'estiu a la fresca sopant al graó mentres els avis discutien si era hora o no de començar a plantar els calçots

Recordo els cactus de la Josefina que condemnavem a mort mentres jugavem a pilota a la plaça

Recordo la pudor i fortor de la sang del porc senglar cada dissabte, mentres brotava costa avall

Recordo les tardes fent veure com treiem pedres al tros, que en realitat ens les pasavem deborant pebrots

Recordo que sempre que ha fet falta tots em iniciat a correr en la mateixa direcció, fent pinya i oblida-nos de les diferencies

Recordo els diuemnges de caça en que no podia dormir mentres els homes esmorzaven al menjador de casa

I esque si em paro a pensar la majoria de records que encara conservo són entre els seus carrers, amb la seva gent, acaronada per la marinada fresca que sempre ens acompanya...

I disfruto de la companyia que em fan.

I em sento afortunada d'haver pogut viure uns valors, unes constums, unes situacions que ara mateix ja són part del passat.

I possiblement d'aquí 20 anys, res en restarà apart dels records i l'enyorança d'una vida passada.