El nostre concurs de fotografia: Feta la llei, feta la trampa

Feta la llei, feta la trampa

Des de la Festa Major del nostre poble que arrossego dins meu un nus que m’incomoda mentres la meva insignificant vida segueix sense aturar-se; havia decidit ignorar-lo, deixar passar el temps confiant que aquest te la capacitat de curar-ho tot, si més no, d’oblidar-ho…Fins que el problema, o dit d’una forma més imparcial, el tema en qüestió se’m ha aparegut en somnis i he decidit escopir el nus fora de l’estomac, com diuen el dolor és inevitable però el patiment opcional.
Com és típic des de fa ja forces anys la nostra festa major ha vingut de mà amb el concurs de fotografia que repetim anualment, entre d’altres.
Recordo quan vaig rebre el fulletó on consten les bases del concurs i l’emoció que vaig sentir al pensar que almenys aquest any el temari no es limitava a les típiques fotografies “postals” que molta gent podem rescatar en l’últim moment del nostre disc dur. Aquest any el fulletó era acompanyat d’unes bases (o diguem-n’hi normes) que concretament deien el següent: “Les 4 estacions: El meu poble”, tots els autors que presentin imatges relacionades amb la vila o els pobles de la Baixa Segarra durant les quatre estacions de l’any. Cada autor haurà de presentar quatre imatges, una de cada estació.
Amb aquesta breu explicació jo entenc que el que demanen són quatre imatges preses al nostre poble o entorn on aquest pugui ser identificable i que alhora simbolitzin i representin de manera clara les 4 estacions de l’any; vosaltres enteneu el mateix?
Dedueixo que no, que vaig ser jo qui no va entre les bases després de veure quines han estat les imatges i series premiades d’aquest any, o potser senzillament jo vaig exigir-me més del que demanaven. Segons el que em donen a entendre les normes del concurs, la majoria imatges guanyadores no compleixen amb els requisits.
En primer lloc vull referir-me al tema de d’ubicació de les imatges: el nostre poble i el seu entorn, i os en posaré un exemple: des de fa mesos passeja per la memòria del meu ordinador una imatge d’un arbre solitari i despullat que simbolitza perfectament l’estació de la tardor; Possiblement si hagués presentat la imatge a concurs ningú hagués dubtat que l’arbre es trobava situat dins les nostres contrades malgrat ser a Rubió. No dic que sigui el cas de les imatges guanyadores, perquè no ho sé i tampoc tinc manera de fer-ho, el que estic dient és que si es demanen imatges del nostre entorn crec que es igual d’important que aquestes donguin a entendre on estan situades, perquè sinó manca de sentit especificar l’escenari de les imatges.
En segon lloc vull parlar del segon requisit de les imatges presentades a concurs: aquestes representaran les quatre estacions al meu poble. Hos convido a jugar a si l’encerto l’endevino amb algunes de les imatges tal i com faig joa rere dia: serà tardor? També pot ser hivern! O calla, volia simbolitzar la primavera? Francament, en algunes imatges resulta complicat per a no dir impossible entendre quina és l’estació de la que ens estan parlant, divaguen entre imatges que des del meu punt de vista no simbolitzen l’estació que suposadament representen.
Podria posar exemples clars, citar imatges en concret o autors per a poder entendre’ns però no vull ni crec que calgui. No vull convertir aquesta modesta opinió amb un atac personal contra ningú, precisament perquè no crec que la culpa recaigui sobre els participants sinó sobre una organització que marca unes “normes” per a després ignorar-les per complet; dit d’una manera clara, la culpa no és dels premiats, sinó dels qui li han atorgat el premi.
Apart, volia puntualitzar que la novetat d’aquest any de penjar les fotografies a la pagina web de l’Ajuntament perquè qui ho vulgui pugui consultar-les em va semblar d’entrada una molt bona idea; però jo sóc del parer que les coses, es fan bé o no cal fer-les, i en aquest cas tampoc s’ha fet bé. En el meu cas en concret, va desaparèixer la imatge de l’estació de la tardor mentres misteriosament la imatge de l’hivern va trobar-se amb una bessona, apart que mentres en totes les imatges figurava el títol que l’autor havia escollit en les meves hi apareixia l’ indret des d’on havia estat presa. No sé si l’altre gent també va patir errors de l’estil, però com que jo si que vaig sortir-ne perjudicada vull citar-ho, són errors que des del meu punt de vista venen d’una manca d’atenció.
Si em permeteu una opinió en forma de consell crec que seria molt positiu per un concurs de fotografia que formes part del seu jurat algú imparcial entès en la matèria, tal i com passa a l’immensa majoria de concursos fotogràfics, que conegués termes com profunditat de camp, enfoc o diafragma. Crec que només així el concurs podrà superar un nivell que almenys per a mi a hores d’ara és molt inferior al d’altres certàmens de fotografia de menys ressò encara que el nostre.
Alhora crec que no em cal citar cap imatge ja que aquestes són a l’abast de tots els colomins que decideixin observar-les i plantejar-se el que jo fa dies que em neguiteja.
I censurant-me a mi mateixa donaré per finalitzada la meva opinió malgrat que hi ha multituds de temes que deriven d’aquest concurs dels que m’agradaria parlar, però aquests ja són clàssics que possiblement ningú s’atrevirà a discutir.
Si algun dia des dels organismes organitzadors em donen l’oportunitat d’expressar-me acabaré d’abocar el que fa temps que carrego dins. De mentres seguiré omplin-me els ulls de ràbia, veien com en aquest poble, hi ha coses, que mai canvien.

Noèlia Tardiu