Per la majoria de personatges que encara habitem als pobles de les nostres contades parlar de l'estiu és parlar de les festes majors. Si provo de fer memoria molts dels meus records transcorren en aquestes, però si alguna romandrà sempre en la meva ment serà la festa major de Vallespinosa. Bé, perdó, ho he dit malament, perquè la nostra és la festa dels marxosos de Vallespinosa, mite'ls que xulos.
No recordo la festa pel que vaig disfrutar, ni tampoc per la gent que hi vaig coneixer... ni tant sols recordo "haver-m'ho pasat bé". El que sempre se'm queda grabat el cap és el desig de no repetir l'any següent.
Tot acaben éssent falsos desitjos, ja que l'nay vinent repetiré a l'hora de muntar les taules, de sopar amb els veïns, de jugar amb la canalla com si d'un ninot es tractes i de riure amb la saviesa i ironía de la gent gran.
I esque els futbolins gegants, els partits de waterpolo a la bassa i la resta d'animalades que els hi pasen pel cap, no els trobaré enlloc més.
2 comentaris:
m'AGRADEn molt!!! :)
Un petó finlandes!!! muakssss
un peto per a tu estupenda ! :)
I les no benvingudes, si us plau, adiox con los dedos de los pies.
Publica un comentari a l'entrada