Odio la sensació de voler dormir, de tencar els ulls speran no sentir res, i començar a omplir-me de nervis ridiculs que em transporten a multitud de problemes trascendentals que mai he resolt, i segurament mai resoldré.
Despres de barallar-me durant unes hores amb els llançols es hora d'assumir que avui no dormiras.
ës aleshores quan començen de nou les nits d'insomni, les reflexions en la foscor...
2 comentaris:
com t'entenc
Martí
i això que ens costa entendre'ns... :)
Ja em diràs quelcom pel cafè, quan jo vaig dir-t'ho suposo que no t'anava bé.
Vaig a cansar-me a cops d'aixada, a vere si almenys avui m'estalvio la nit d'insomni.
Cuide't
Nuèlia
Publica un comentari a l'entrada